Evaluación asignatura

¿Qué decir de esta asignatura?

Pues voy a decir lo que realmente pienso, pero no por ello ha de ser una crítica y si lo es, siempre será constructiva.

En primer lugar, he de decir que he aprendido bastantes cosas como estudiante del Máster. Dicho esto, valoro mucho la implicación del profesor para impartir esta asignatura al igual que el resto de asignaturas del máster. Por otro lado, he de decir que el docente de esta asignatura le da un toque particular que hace que personalmente este un poco más atento de lo normal (yo soy de los que está en clase pensando en el fútbol y cuando estoy en el fútbol, pienso en lo que tengo que hacer de clase… O sea un desastre! menos mal que no en todas las situaciones me pasa) y eso es muy significativo, es más, en sus clases suelo mirar el reloj una o dos veces, cuando en una clase normal suelo mirarlo cada 15′ o 20′. He de decir, que a lo largo de mi vida estudiantil me ha pasado más veces, pero no todas las que me hubiese gustado. Por ello, te animo a que sigas dándole ese toque de humor en las clases, ya que se hacen más llevaderas y al mismo tiempo capta la atención del estudiante, factor que ya te habrás dado cuenta con tus años de experiencia.

Pero todo lo bueno tiene su parte mala y como alguna vez he manifestado en clase, pienso que una parte importante del máster se puede hacer online y no me refiero a Bolonia y su multitud de horas de dedicación de autoaprendizaje, sino a su contenido en sí. No soy partidario de los videos grabados, pero sí de las clases a través de diferentes recursos digitales sin necesidad de que el alumno esté presente en el aula. Las Universidades y los centros educativos se tienen que adaptar a las necesidades de la sociedad actual y al avance tecnológico.

En líneas generales he aprendido muchas cosas del máster y pienso que ha merecido la pena tanto sacrificio (ya sería la ostia si encuentro trabajo).

 

Autoevaluación del blog

Este blog creo que tiene una nota numérica de un 8.

Las razones son las siguientes:

  • Tiene una interficie sencillo y amigable tanto para computador, tablet o dispositivo móvil (no me gustan las cosas sobrecargadas al estilo “meter paja”, imágenes de fondo estáticas o en movimiento).
  • El menú principal da acceso a todas las entradas, reflexiones y datos personales (este último a elección del bloguero) que debe tener esta bitácora.
  • Están todas las entradas (o casi todas, quizá se me ha pasado alguna) con una cierta calidad.
  • Todo lo he hecho yo (para lo bueno y lo malo), no me lo ha configurado nadie y he sido yo el que ha dedicado mi tiempo a configurar y averiguar cómo funciona este recurso que nunca había usado.
  • He introducido las dos asignaturas en un blog, cosa que a priori es más difícil de estructurar para el alumno, pero más cómodo para el evaluador o evaluadores y que personalmente también me gusta más.
  • En casi todas las entradas aparecen links a videos, webs o artículos que refuerzan y le dan consistencia a la entrada.
  • En las entradas suele haber opiniones personales, pero siempre desde el respeto.
  • El blog tiene enlace directo al resto de compañeros del grupo.

 

 

 

La tecnologia ens fa humans?

Bé, això va ser un dels debats a l’inici del màster. Sí que és veritat que això ens diferencia de la resta d’animals, però al mateix temps aquesta tecnologia ens està deshumanitzant.

MONOS
Autor: Raúl Romero Martínez

És realment inquietant veure tanta gent amb els seus ulls “clavats” al seu terminal durant tot un trajecte de tren, autobús o fins i tot caminant. Un dia vaig veure un grup de nois asseguts a un banc dins un centre comercial i tots estaven escrivint en els seus mòbils sense cap interacció entre ells. Personalment va ser una situació molt còmica al mateix temps que penosa.

Jo sóc un entusiasta de la tecnologia, però s’ha de fer un ús intel·ligent i adequat.

Raúl, en constant reciclatge…

Sí, semblava que una vegada acabaves els estudis començava la teva meravellosa vida laboral. Bé, en part va ser així, vaig començar treballant en allò que vaig estudiar a la Universitat, però no va durar gaire temps i tampoc va ser idíl·lic, però va ser força gratificant en tots els sentits. Aquesta experiència va durar d’aproximadament 3 anys a l’obra civil i més concretament a Alta Velocitat Espanyola.

35878_114878528559420_821501_n

 

Jo vaig estudiar Enginyeria Tècnica en Topografia, però jo volia ser Arquitecte i per això vaig cursar anteriorment l’antiga formació professional, el batxillerat tecnològic i un C.F.G.S en Desenvolupament i Aplicació de Projectes de Construcció. Però per la nota de tall de les Universitats i per la meva qualificació del C.F.G.S (no vaig fer la selectivitat) jo podia triar estudiar la meva primera opció a Girona (Arquitectura) o la segona a Barcelona (Topografia). Finalment em vaig decantar per Topografia a Barcelona amb les seves virtuts i inconvenients.

Sincerament, vaig estudiar Batxillerat per no anar al servei militar obligatori (pròrroga d’estudis) i continuar amb la meva il·lusió d’arribar el més lluny possible (no em refereixo a jugar a Andorra…)  jugant a futbol al mateix temps que estudiava alguna professió. Això em va permetre no fer el servei militar i guanyar els diners necessaris per pagar-me els estudis Universitaris, però finalment el tema esportiu no va anar molt bé o potser va anar força bé, això depèn de com ho miris. He de dir que sóc un afortunat d’haver gaudit de l’esport durant alguns anys en l’àmbit amateur  jugant a la Tercera divisió Espanyola, fins i tot vaig debutar amb el primer equip del Sabadell i vaig compartir vestuari amb companys que han arribat a la primera divisió Espanyola.

DSC_0020

Ara mateix en trobo amb una carrera Universitària, tres formacions professionals (2 finalitzades i una per acabar a distància en els pròxims anys), dos Màsters (un pendent de finalitzar, que és el de docent) i una quantitat important de cursos relacionats amb Informàtica (programació d’aplicacions multiplataforma) i geomàtica, però sense feina i no amb moltes esperances a curt termini de trobar-ne.

Realment no sé quin serà el seguen moviment que faré després de finalitzar el màster, però estic segur que tard o d’hora hauré de tornar a reorientar la meva carrera professional o reciclar-me en alguna branca de coneixement.

En un futur m’agradaria poder treballar i poder dedicar el temps lliure a això que realment m’agrada.